ZP, més creu i més cara

Torna a sortir a la palestra una nova invenció del nostre estimat president del govern, una nova cortina de fum per fer-nos desviar la nostra atenció cap a coses simbolistes, que pot ser sí tenen la seva importància, però estarien molt enrere d’una llista de prioritats del ciutadà. I, per no anomenar la crisi econòmica, gran fracàs dels socialistes, posaria al capdavant d’aquesta hipotètica llista de prioritats l’educació. O és que a Espanya anem sobrats en tots els rànkings d’ensenyament? Doncs no.

Però un cop més en aquesta Proposició no de Llei, abanderada per PSOE-PSC i ERC, volen fer desaparèixer tot símbol religiós de les aules espanyoles. I quina casualitat, en aquestes aules hi són presents crucifixos i estampes religioses del cristianisme. Recordem que el cristianisme representa els valors més importants que han construït la nova Europa tal com la coneixem avui en dia i han tingut una gran presència a la societat, amb la llibertat i el respecte entre d’altres. Segurament són aquests valors els que vol dissipar el Govern de les escoles i centres de docència. Perquè si no tenim llibertat a l’hora de triar l’escola dels nostres fills i apliquen tot el intervencionisme possible potser comencin per treure els crucifixos de les aules i acabin per retirar completament les subvencions als centres concertats.

I, és que ja queda clar que Espanya és un Estat aconfessional i vol que totes religions siguin acceptades i hi convisquin amb tota naturalitat. Cadascú hauria de ser lliure de ser practicant o no de la religió que més li convingui. Però si traiem crucifixos de les aules no hauríem de prohibir també els vels? No tinguem cap mena de dubte en l’actualitat queda progre anar en contra de la religió cristiana i afavorir les altres (fent menús als menjadors escolars personalitzats...). Potser hauríem d’escoltar més els ciutadans i tenir en compte el seu dret a decidir. No hem de tenir por a fer referèndums per al que faci falta com en el cas del model suïs

No a l'impost per defunció!

Des de la Unió de Joves, joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, volem expressar el nostre rebuig a l’abusiu tracte fiscal que la Generalitat de Catalunya dóna a les herències. És un impost confiscatori en la recaptació i representa un greuge comparatiu quan el contrastem amb l’aplicació del mateix impost a la majoria de Comunitats Autònomes.

L'impost de successions es un tribut estatal i l'Estat ha cedit a les Comunitats Autònomes la facultat de recaptar-lo i de regular-ne per Llei els aspectes i coeficients de recaptació i per aquesta raó; a Catalunya es paga pràcticament 100 vegades més que a la gran majoria de Comunitats Autònomes d'Espanya. Fins al punt que pot arrabassar el 30 % del valor de la pròpia herència.

La situació és tan extrema que sovint hi ha casos en que s'ha de renunciar a l'herència per no poder fer front a l'impost de successions.

Tenint en compte l’article 31.1 de la CE, segons el qual: “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio”; considerem que aquest impost desvirtua i fins i tot contradiu aquest precepte legal present a la CE.

Per tot l’expressat, a la Unió de Joves:

NO volem un impost que ens discrimina negativament en front d’altres Comunitats Autònomes. A Euskadi no existeix la tributació per les herències entre cònjuges o entre pares i fills, a Navarra tributen un simbòlic 0,8% i a la majoria de les Comunitats Autònomes restants s’han implantat reduccions d’un 99% de la quota a tributar.

NO volem un impost tan abusiu que, per pagar-lo, moltes vegades les famílies hagin de malvendre part de la herència o hipotecar-la o recórrer a un préstec.

NO volem un impost que produeix desequilibris tributaris entre territoris, de tal magnitud que una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya 9.688 euros mentre que a València, Madrid o altres comunitats, aquesta tributació es de 103 euros i al País Basc de 0 euros.

I per tant demanem la IMMEDIATA I TOTAL SUPRESSIÓ de l’impost de successions i donacions.

Un exemple a seguir

Ahir al vespre amb l’avinentesa de l’executiu intercomarcal d’aquest es va desplaçar a la població de Flix per homenatjar a l’històric militant del territori, el senyor Ramon Sabaté de 90 anys de vida mol ben portats.

Tota una vida dedicada a la família, a la Mare de Déu i al catalanisme. Tres pilars bàsics que ens diferencien i ens donen un plus a tots els qui creiem amb el projecte encetat per Carrasco i Formiguera. I, és que, el senyor Sabaté, té certs paral·lelismes amb el màrtir d'Unió Democràtica de Catalunya. Amdós van ser acusats pel seu model de política i també pel seu patriotisme a Catalunya. Una empremta històrica que ens fa ser el què som actualment amb molta dignitat i orgull.

Tant entranyable acte va tenir la presència del Secretari d’Organització del partit, en Toni Castellà, i la diputada al Parlament, la Titon Laïlla, que van voler donar ple suport a la iniciativa de la Intercomarcal.

El senyor Sabaté és i ha de ser un exemple a seguir per a tota la societat ja que amb la seva suor va saber aixecar i donar futur els seus 5 fills sense la seva difunta esposa, i amb la seva perseverança va superar la Guerra Civil, l’estada a un camp de concentració i el llarg franquisme. Finalment, plantegem-nos, reflexionem sobre la nostra situació de crisi actual i la que ha viscut el senyor Sabaté.

Moltes felicitats senyor Ramon per guiar-nos a la Unió de Joves amb la seva manera de ser i de pensar!

Dels pressupostos (II)

Continuant analitzant els Pressupostos de la Genralitat per a l’any vinent només se m’ocorre com a paraula definitòria que ho resumeixi tot: endeutament!

Hi ha moltes circumstàncies que porten a una administració pública a endeutar-se i, sobretot, en aquests moments de crisi. Però el que no sembla tant raonable és que entre 2003 i 2010, uns anys de màxim creixement econòmic que han permès duplicar el pressupost de la Generalitat i, en canvi, l’endeutament de la Generalitat s’ha multiplicat per 3, passant de 10.000 milions a 30.000 milions d’€.

A més, l’endeutament que hi ha previst en acabar l’any és com si cada català degués 3.984 € per compte de la Generalitat, quan l’any 2003 aquesta xifra era de 1.492 €. És totalment inadmissible que aquest endeutament estigui totalment desmesurat i que sigui el fàcil recurs a recórrer en moments quan l’economia no acompanya.

Dels pressupostos insuficients… (I)

El pressupost de la Generalitat per al 2010 és totalment deficient i no ens ajudarà a sortir de la crisi ni, al menys, a intentar-ho. En aquests moments es pot dir blanc sobre negre que el finançament acordat per a Catalunya ha estat una cortina de fum, una més, del nostre estimat aparell tristpartit.

Gràcies a aquest al nou acord de finançament cada català rebrà 325 € de més, però en pagarà 365, com a conseqüència de l’augment dels impostos. Per a l’any 2010, els ingressos addicionals que ens aporta el nou sistema de finançament (2.372 milions €) són inferiors als majors impostos que pagarem els catalans degut a l’augment de l’IVA, la supressió dels 400 E de l’IRPF i l’augment dels impostos especials sobre benzina i el tabac (2.650 milions €).

Ens volen vendre duros a quatre pessetes i, això, és completament inadmissible ja que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país estan passant per un moment accentuat de crisi, tenen problemes per arribar a final de mes o, simplement, no hi arriben. Un govern que té totes les eines d’entesa amb el govern de l’Estat, ja que el PSC-PSOE, PSOE-PSC, l’ordre dels factors no altera el producte, no té cap pes per fer-nos respectar. Per fer respectar Catalunya a Madrid. Mentida rere mentida el govern tristpartit encapçalat pel PSC-PSOE, PSOE-PSC, tant m’hi fa l’ordre! vol vendre fum d’on no hi ha ni brases. Menys mal que tenen els dies comptats.